Montserrat Abelló
Biografia
Va néixer a Tarragona l'1 de febrer de 1918,
Va passar la infantesa entre Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena,
Acabà els estudis de primària a l'internat de l'Escola de la Presentació d'Arenys de Mar i va cursar el batxillerat a l’Institut Tècnic Eulàlia de Sarrià. El 1935 ingressà a la Facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat de Barcelona, on conegué Carles Riba entre d'altres. El 1936 obté una plaça de professora d'anglès a València, després fa classes a l'antic Institut Salmerón , al 1939 s'exilia amb la seva família, primer en un camp de concentració , després a Londres i finalment a Xile, on va viure prop de vint anys. Acabà els estudis de primària a l'internat de l'Escola de la Presentació d'Arenys de Mar i va cursar el batxillerat a l'Institut Tècnic Eulàlia de Sarrià. El 1935 ingressà a la Facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat de Barcelona, on conegué Carles Riba entre d'altres. El 1936 obté una plaça de professora d'anglès a València, després fa classes a l'antic Institut Salmerón, el 1939 s'exilia amb la seva família, en un camp de concentració després a Londres i per últim a Xile.
El 1960 torna a Barcelona i es llicencia en Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona.
Fa classes i també tradueix alguns llibres d’escriptors anglesos
Els seus llibres de poesia original són: Vida diària, Paraules no dites, El blat del temps, Foc a les mans, L'arrel de l'aigua, la plaquette Són màscares que m'emprovo... i Dins l'esfera del temps.
Poema
Avui soc orgullosa del meu temps
i em dol de malversar-lo
No faig res, no cuso ni planxo.
Vaig de pressa, passo i repasso
deu cops per un carrer.
Escruto les mirades, perdudes de tan fixes,
m’aturo a les botigues, veig les modes,
els colors verds i blaus.
M’obsedeixen els pintors abstractes
que parlen com els muts.
Em miro les mans, les meves i les vostres;
m’acosto adelerada als quioscs,
cerco llibres i noms. Sobretot noms!
Ignoro la premsa que baladreja mentides
-Si la veritat és sempre evident
i pura com un part!
Tinc pressa,
arribo al mar que em portarà ben lluny.
Però és fals, és fals,
s’han acabat els miracles.
Retorno a casa amb pas més segur,
a la vida diària.